Joan Vinyoli

Biografia

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 1914 - 1984)   Poeta de formació autodidàctica, el coneixement de Rilke (de qui féu excel·lents versions) i Riba, als quals s'afegiren després Hölderlin, Rimbaud i Shakespeare, determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del romanticisme alemany i del postsimbolisme: el poeta ha de lliurarse a l'emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l'ésser. Començà la seva producció amb Primer desenllaç (1937), on un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l'esperit en si mateix o en un objecte, és potenciat per un llenguatge sobri. De vida i somni (1948) desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de la imatge, amb poemes de factura simple i de línia melòdica depurada. El to de Les hores retrobades (1951) és marcadament elegíac dins aquest estil. El callat (1956) deu l'origen dels seus millors poemes a una exigent il·luminació verbal que s'imposa al poeta, el qual es limita a vigilar la cohesió d'un llenguatge clarament simbòlic. Realitats (1963) representa un canvi notable, en tendir el poeta cap al realisme i accentuar l'objectivació i la despersonalització, que es concreta en poemes despullats de retòrica, en els quals, però, l'aspecte quotidià mantindrà encara ressons simbòlics, una opció lírica que ha reeixit en obres com Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), Llibre d'amic (1977) i El griu (1978). El 1975 aplegà la seva poesia a Poesia completa 1937-1975 i el 1979 ho féu a Obra poètica 1975-1979, però continuà la seva poesia amb Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d'Abelone (1982), Domini màgic (1984) i amb Passeig d'aniversari (1984), que rebé nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, i el Premio Nacional de Literatura. Pòstumament hom ha publicat la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol en el recull Barcelona/Roda de Ter. Correspondències (1987).

Mocador d'olor

Mocador d'olor

Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.

Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!

Aquest poema l'escollit perquè es molt emotiu. La interpretació que jo li faig és que una noia anyora al seu estimat, i l'única cosa que té d'ell és el mocador amb aquella olor que li fa recordar i l'exalta. M'agrada també el fet que en poques paraules pugui expresar tants sentiments.

Res no és mesquí

Res no és mesquí

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui , demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

El poema de la rosa als llavis (1923)

He escollit aquest poema perquè és una cançó de Joan Manuel Serrat que ja la coneixia, perquè el meu pare sovint la posava. Aquest és un poema optimista, perquè ens diu que accpetem les coses com són, i per això no és cruel la vida, sinò que és així i tenim que viure amb la nostra realitat i no tenir por, sinò ser valents.

Joan Manuel Serrat - Res no és mesquí

Joan Salvat-Papasseit

Biografia

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924), poeta. Signà la seva obra amb el nom de Joan Salvat-Papasseit, aglutinant tots dos cognoms.Cap al 1915 començà a col·laborar, en castellà, a Justicia Social de Reus, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie d'articles d'ideologia llibertària que signà amb el pseudònim de Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki. Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica i Glosas de un socialista. També publicà la «fulla de subversió espiritual» Un Enemic del Poble, que sortí fins al 1919.Des del 1919 fou un escriptor totalment en català.Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions que les esperades.El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.Morí de tuberculosi als trenta anys. El seu estat de salut es veu reflectit sobretot en els poemes «Tot l'enyor de demà» (de L'irradiador del Port i les gavines), que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i «L'ofici que més m'agrada» (d'Óssa Menor), on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis.Molts dels seus poemes han estat musicats, entre d'altres, per Eduard Toldrà, Rafael Subirachs, Guillermina Motta, Ovidi Montllor, Feliu Ventura i, sobretot, Joan Manuel Serrat. Aquest darrer també li dedicà la «Cançó per a Joan Salvat-Papasseit», on mesclava textos propis amb els del poeta: «I no sóc modest i estic enamorat d'aquests ulls meus petits...»

Miquel Martí i Pol

Biografia

Miquel Martí i Pol, Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per llegir abundosament, i que el feu decidir dedicar-se a l'escriptura. El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, el que li provocà que l'any 1973 hagués d'abandonar la seva feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat. El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.Morí l'11 de  novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.

Poesia

A continuació destaquem dos poemes:

 

Passen els anys i tota flor es marceix.

Passen els anys i escataran l’estuc

apegalós amb què els anys han cobert

la claredat diàfana del mur.

Des de molt lluny em miro tants d’estius

desmesurats. No em demanéssiu pas

que corregeixi res d’allò que he escrit.

Allò que he escrit no és, potser, exemplar;

però ho estimo amb un profund amor,

amb un amor –ho puc ben dir- exemplar.

Capfoguer

La meva interpretació d'aquest poema és que: Miquel expresa tot el que es mereixen les seves obres. El autor ens diu que ama tot allò que ha creat, tota la seva poesia. Que potser no es el millor escrit, però que ell està orgullós d'això i que no ho canviaria. M'agrada aquest poema perquè es veu el que significat que tenen els poemes per a l'escriptor.

L’Ombra del mar ha fet callar els ocells

ara el so fosc de les destrals oscadesse sent molt lluny.

Agito el globaleti llanço els daus. La sort és una noia

que em mira sempre des del fons del temps

i té els ulls clars i riu maliciosa.

Capfoguer

La interpretació que li faig és; a aquesta persona li a anat malament les coses. Sembla que a passat uns temps dolent. Però ell no perd l'esperança (llanço els daus). Però la sort que li de para es punyetera (riu maliciosa). M'agrada aquest poema perquè em dona la impressió que aquesta persona lluita per viure com pot. Encara que les coses no són com ell voldria, és optimista. No es don per vençut.

Gisela Teulé 

 

El principi d'un final

Descobrir un nou món. 

Esteu al meu blog, on i posaré tot allò que em sembla interessant, que m'agrada, sempre referit amb el món de la literatura i cada mes un parell de poemes del autor del mes.                                                                                                                                                                                   Si us pregunteu perquè li e posat Jane Austen com a nom del meu blog, vull que sapigueu que no és la meva autora preferida, tampoc en tinc.
Jo en la meva vida e vist quantitat de pel·lícules, però un dia vaig veure una pel·lícula anomenada "Orgull i prejudici", al cinema amb la meva germana. Jo no hi volia anar, perquè ella em va dir que estava basat en un llibre(i com no m'agradava llegir) i jo ignorant em queixava. Aquesta peli s'ha convertit en la meva pel·lícula preferida. I vaig arribar a llegir el llibre de 300 pàgines en un obrir i tancar d'ulls. Així que he aprés a valorar molt més les coses, i a la vegada m'he donat conté que cada llibre et pot obrir un món, una historia plena de sentiments, enigmes... .

"Si sus sentimientos siguen siendo los mismos dígamelo,mi afecto y mis deseos no han cambiado,pero una sola palabra suya me hará silenciar para siempre. Sin embargo, si sus sentimientos han cambiado debo decirle que ha embrujado usted mi cuerpo y mi alma,y que la amo, la amo y la amo y que ya nada podrá separarme de usted."

Fragment del llibre Orgull i Prejudici.

Gisela Teulé