Miquel Martí i Pol

Biografia

Miquel Martí i Pol, Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per llegir abundosament, i que el feu decidir dedicar-se a l'escriptura. El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, el que li provocà que l'any 1973 hagués d'abandonar la seva feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat. El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.Morí l'11 de  novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.

Poesia

A continuació destaquem dos poemes:

 

Passen els anys i tota flor es marceix.

Passen els anys i escataran l’estuc

apegalós amb què els anys han cobert

la claredat diàfana del mur.

Des de molt lluny em miro tants d’estius

desmesurats. No em demanéssiu pas

que corregeixi res d’allò que he escrit.

Allò que he escrit no és, potser, exemplar;

però ho estimo amb un profund amor,

amb un amor –ho puc ben dir- exemplar.

Capfoguer

La meva interpretació d'aquest poema és que: Miquel expresa tot el que es mereixen les seves obres. El autor ens diu que ama tot allò que ha creat, tota la seva poesia. Que potser no es el millor escrit, però que ell està orgullós d'això i que no ho canviaria. M'agrada aquest poema perquè es veu el que significat que tenen els poemes per a l'escriptor.

L’Ombra del mar ha fet callar els ocells

ara el so fosc de les destrals oscadesse sent molt lluny.

Agito el globaleti llanço els daus. La sort és una noia

que em mira sempre des del fons del temps

i té els ulls clars i riu maliciosa.

Capfoguer

La interpretació que li faig és; a aquesta persona li a anat malament les coses. Sembla que a passat uns temps dolent. Però ell no perd l'esperança (llanço els daus). Però la sort que li de para es punyetera (riu maliciosa). M'agrada aquest poema perquè em dona la impressió que aquesta persona lluita per viure com pot. Encara que les coses no són com ell voldria, és optimista. No es don per vençut.

Gisela Teulé