Mocador d'olor
Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.
Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!
Aquest poema l'escollit perquè es molt emotiu. La interpretació que jo li faig és que una noia anyora al seu estimat, i l'única cosa que té d'ell és el mocador amb aquella olor que li fa recordar i l'exalta. M'agrada també el fet que en poques paraules pugui expresar tants sentiments.
Res no és mesquí
Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui , demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
El poema de la rosa als llavis (1923)
He escollit aquest poema perquè és una cançó de Joan Manuel Serrat que ja la coneixia, perquè el meu pare sovint la posava. Aquest és un poema optimista, perquè ens diu que accpetem les coses com són, i per això no és cruel la vida, sinò que és així i tenim que viure amb la nostra realitat i no tenir por, sinò ser valents.
Joan Manuel Serrat - Res no és mesquí
Biografia
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924), poeta. Signà la seva obra amb el nom de Joan Salvat-Papasseit, aglutinant tots dos cognoms.Cap al 1915 començà a col·laborar, en castellà, a Justicia Social de Reus, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie d'articles d'ideologia llibertària que signà amb el pseudònim de Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki. Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica i Glosas de un socialista. També publicà la «fulla de subversió espiritual» Un Enemic del Poble, que sortí fins al 1919.Des del 1919 fou un escriptor totalment en català.Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions que les esperades.El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.Morí de tuberculosi als trenta anys. El seu estat de salut es veu reflectit sobretot en els poemes «Tot l'enyor de demà» (de L'irradiador del Port i les gavines), que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i «L'ofici que més m'agrada» (d'Óssa Menor), on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis.Molts dels seus poemes han estat musicats, entre d'altres, per Eduard Toldrà, Rafael Subirachs, Guillermina Motta, Ovidi Montllor, Feliu Ventura i, sobretot, Joan Manuel Serrat. Aquest darrer també li dedicà la «Cançó per a Joan Salvat-Papasseit», on mesclava textos propis amb els del poeta: «I no sóc modest i estic enamorat d'aquests ulls meus petits...»