Rainer Maria Rilke

Biografia

René Karl Wilhelm Johann Josef Maria Rilke va néixer a Praga, en la Heinrichsgasse 19 (la casa ha desaparegut), el 4 de desembre de 1875. La seva infància i adolescència, que van transcorre a Praga, no van ser massa feliços. El pare, Josef Rilke (1838-1906), deprés d’una carrera militar amb poc èxit a causa dels seus problemes de salut, treballava com oficial ferroviari. La mare, Sophie ("Phia") Entz (1851-1931), procedia d’una família de industrials de Praga (d’origen jueu, però convertida al cristianisme). El matrimoni es va separar en 1884, La relació entre la mare i el seu únic fill va ser problemàtica, ja que Sophie no havia pogut superar la mort de la seva filla i va obligar a René (en francés, "renascut") a vestir-se de nena fins que va fer cinc anys.

Obligat pel seu pare, René va ingressar en 1886 en l’Escola Militar secundaria de St. Pölten, però la va abandonar per problemes de salut en 1891. Entre 1892 y 1895 va rebre lliçons privades per a preparar-se amb vistes al examen de ingrés en la Universitat, que va superar amb èxit. Després d’abandonar Praga, Rilke vam canviar el seu primer nom de René a Rainer.

El primer llibre de poemes, Vida y canciones (Leben und Lieder), molt influenciat per la poesia de Heinrich Heine, es va publicar en 1894. En els anys següents va donar a la impremta altres obres: Ofrenda a los lares (Larenopfer), en 1895; i Coronado de sueños (Traumgekrönt), en 1896.

En Munich, en 1897, Rainer Maria Rilke va conèixer a Lou Andreas-Salomé (1861-1937), antiga amant de Friedrich Nietzsche, casada i catorze anys major que ell, amb la que va tenir un apassionant idil·li que duraria fins 1899.

Rilke fixar la residència en la colònia d’artistes de Worpswede, a prop de Bremen, on va conèixer a la pintora Paula Becker, amb la que contrau matrimoni en la primavera següent. La seva filla Ruth (1901-1972) va néixer en desembre de 1901.

Després de la publicació de Los cuadernos de Malte Laurids Brigge (1910), Rilke va tenir una prolongada crisis creativa que no cessar del tot fins al febrer de 1922, any en que va completar las Elegías de Duino, que havia començat en 1912.

La malaltia de Rilke era la leucemia. El poeta va morir el 29 de desembre de 1926 en el sanatori suís de Val-Mont, i va ser sepultat el 2 de enero de 1927 en el cementiri de Raron (Valais). Ell mateix va escollir el seu epitafi:

Rose, oh reiner Widerspruch, Lust,
Niemandes Schlaf zu sein unter soviel
Lidern.

Rosa, oh contradicció pura, plaer,
ser el somni de ningú sota tantes
parpelles.