FEMINISME (a partir dels anys 40)
Sección Femenina de la Falange
El model de la dona en el falangisme espanyol, anys 40, on la major part d’idees defensades per la Sección Femenina de la Falange(organització que adoctrinava a les noies) tenien el seu origen en idees religioses: la imatge de la dona que donà durant tota la seva trajectòria fou la que dictava l’Església. Una dona de moral catòlica que, tal com dictava el catolicisme, cuidava el marit i els fills, estava subordinada al primer i no es ficava en política o en altres aspectes poc “femenins”. També van haver-hi dones que defensaren la república però per adoctrinar-les o feien a partir de l’ensenyament del catolicisme. La religió catòlica va ser la religió dels espanyols, la religió que els portaria a la salvació. El model femení imposat pel franquisme era el d’una dona apocada i treballadora, dedicada a la família, al benestar del marit i a les tasques domèstiques, sense gaire cultura ni inquietuds socials, preparada per ser una mare i una esposa perfectes. Encara que no corresponia a la realitat. La Sección Femenina tenia com a objectius principals fomentar l’esperit nacionalsindicalista i propiciar el recolzament a la Falange entre les dones; el seu lema era: “El fin esencial de la mujer, en su función humana, es servir de perfecto complemento al hombre, formando con él, individual o colectivamente, una perfecta unidad social”. Pilar Primo de Rivera era la cap de l’organització. Aquesta organització, que en un principi només tenia la funció d’assistir als presos de la Falange o a les famílies dels difunts en els enfrontaments al carrer. Aquesta mateixa organització va anar desenvolupat la idea de la dona. La evolució de la dona a Espanya va tenir tres etapes. 1. Postguerra i principis del franquisme En un moment dur per la societat, la Sección femenina va recolzar a la dona. Van haver d’afrontar dues polítiques diferents ja que orientava gran part de la seva tasca a activitats assistencials i de regeneració destinades a la població civil femenina, però, a la vegada, tots els seus programes i projectes havien de sustentar i donar suport al règim (interessos polítics). Des de aquest moment la Sección femenina va ser utilitzada com ajuda social i infermera per aquells que els necessitava. 1. Etapa del 1994 al 1950 Després de la Guerra Civil i de la II Guerra Mundial, la Falange, com a partit polític, va quedar diluïda, va deixar de tenir un programa polític definit i va perdre gran part de la seva importància i influència, provocant la reestructuració i el replantejament d’alguns sectors i principis de la Sección Femenina. 1. Franquisme des dels 50 fins a la fi Van acabar de diluir i disminuir les influències i el caire feixista de la Sección Femenina. Aquesta va començar a percebre canvis forts socialment i políticament, estretament relacionats amb la imposició de les democràcies arreu d’Europa, l’arribada del turisme a Espanya, alguns petits canvis en relació amb la sexualitat femenina, etc. Quan el turisme va arribar a Espanya, les dones estrangeres que visitaven el país feien vacances, lluïen escots, gaudien visiblement de les coses, no estaven casades per norma, eren molt més lliures i independents que les dones espanyoles, etc. Pel que fa als petits canvis relacionats amb la sexualitat, van aparèixer les primeres clíniques on es duien a terme avortaments il·legals, que estaven situades en ciutats estrangeres i que se solien especialitzar en dones espanyoles, ja que a Espanya estaven prohibits; van aparèixer les primeres píndoles anticonceptives; etc. El treball femení a partir dels anys 60 inicià un procés revulsiu que acabaria per iniciar el moviment feminista a Espanya: la progressiva adquisició de capacitat adquisitiva de les dones féu que anessin aconseguint una autonomia social, autonomia social que les portaria a la consecució de drets no només laborals, sinó també drets que les “alliberaven” del control total del marit que tenia dret jurídic a exercir sobre elles i els seus béns. Així, s’iniciaria un procés d’alliberació de la dona, que començaria pel seu reconeixement dins del marc laboral, i seguiria el seu reconeixement dins del marc legal fins arribar a l’adquisició d’una nova posició davant del matrimoni i d’ella mateixa.
La relació de tot l’esmentat anteriorment amb el llibre Ramona, Adéu és el següent: Ramona, Adéu és un llibre de Montserrat Roig, escriptora del 60-70, d’ esquerres. Aquest llibre tracta sobre tres generacions, avià, mare i filla que viuen una mala època a la seva manera. L’avià viu l’època de la guerra i postguerra, la mare viu la posguerra i la filla és l’època més revolucionaria en aspecte social a Espanya i a Europa, podríem fer esment, amb el Maig del 68. Jo sóc la meuca de la Universitat. Faig constància d’aquesta frase que apareix a la pàgina 130 de edició Educació 62, perquè: La dona des de sempre ha tingut un paper molt secundari dintre de la societat davant l’home. La dona era la que es quedava a casa i no s’havia d’enredar en temes polítics. Aquesta era una dona correcte, religiosa, la que ajudava a l’home i portava fills al món. En aquesta frase vull donar a entendre que es com la reivindicació de l’idea de la dona. La dona té llibertat d’expressió, viu de la seva feina, no té vergonya de la seva sexualitat i fa el que ella vol, no el que marca l’ideal. No m’agraden les feines de la casa, no m’hi entenc. Aquesta frase apareix a la pàgina 88 de edició Educació 62. Fa referència a la mare. Aquesta viu en una època de postguerra, en la que la dona tenia el paper de la casa. Estava obligada a fer aquesta tasca i no podia adentrar-se en el món laboral encara que ella volgués. Un altre esment de l’evolució de la dona que trobem en el llibre és que la Mundeta filla va a la universitat. Aquest és un pas més dintre de l’evolució de la dona, la total disposició de l’educació per a elles. Webgrafia: http://blocs.xtec.cat/mariaclara/
