Joan Oliver i Sallarès

Secrets

Els teus secrets, poeta, no els esbombis.     Són tresors o vergonyes intangibles en una monarquia sense súbtids.  En seràs amo mentre no els oblidis.  Que no et tempti, però, de deixatar-los en poemes hermètics; no t´hi arrisquis.  Remuga´ls, solitari, al soterrani.  Criminals o dolcíssims, t´enriqueixen avarament i sobirana.                                  Endu-te´ls intactes, com el cor, al crematori.   

Servar´ls per una eternitat o dues.

·········································································· 

Aquest poema apareix al llibre de Quatre mil mots(1977). És un poema on expressa molt els seus sentiments. Ell diu que tens que expressar-te i escriure el que sents, escriure poesia i així tu seràs l'únic amo. M'agrada amb la força amb la que descriu tots aquests sentiments que ell sent, tot el que per ell significa un poema. Es diu que Pere Quart en les seves obres reflectia molt tot allò que li passava, així el que ell sentia.

Rossinyol Caduc

ROSSINYOL CADUC

-L'amor em consola
si el cor es fa vell!

-La nit està sola;
no cantis ocell.

-La nit gust de menta
i olor de clavell.

-Ton pit se'n turmenta,
no cantis ocell.

-Vull foc a l'entranya,
frisança a la lpell!

-La lluna t'enganya;
no cantis ocell.

 Aqui un link amb una interpretació del poema fet per Toti Soler i Ester Formosa. 

Aquest poema es troba en el llibre Bestiari publicat al 1937.

Infants

Infants...

La vida ran de pols i les mirades altes,

seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.

Infants…

Esperança i enveja, els picarols del cor;

infidels com el temps, sobtosos com la sort

(o com la mort); mesquins i jugadors infants,

fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;

terroristes de sol i ressol als jardins,

porucs de nit deserta; impàvids assassins

de roses i libèl-lules; mercaders d'afalacs,

de dolçor viciosos i de ller embriacs.

Infants...

La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,

insabuda promesa de l'amor de la sang!

Disfresses de tempesta, ornament del dolor,

pintura de la llàstima, marea de la por,

les llàgrimes sonores i artreres i abundants,

les armes de llur guerra civil contra els gegants.

_________________________________________________________

Aquesta poesia escrita per Pere Quart, ha sigut musicada per Joan Manuel Serrat al 1984 dintre del disc Fa 20 anys que tinc 20 anys.M'agradat aquest poema perquè es fa una descripció dels infants.

Joan Oliver i Sallarès

Biografia 

Joan Oliver i Sallarès, (Sabadell 1899 - Barcelona 1986) és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana. Neix l'any 1899 en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el quart d'onze germans, dels quals en fou l'únic supervivent. D'aquí pren el pseudònim amb el qual signarà l'obra poètica: Pere Quart. Estudià Dret.L'any 1919 formà el Grup de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combina la influència de l'avantguardisme amb l'humorisme més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentista. Durant la Guerra Civil es compromet políticament amb el bàndol republicà. Es nomenat president de l'Associació d'Escriptors Catalans i Cap de Publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A més és cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Tot això significa una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixement d'un fort compromís polític, ètic i social. En aquest context crea l'Oda a Barcelona i l'obra teatral La fam. Al final de la guerra la Generalitat Republicana li encomanarà la tasca d'evacuar els intel·lectuals. Acabada la guerra s'exiliarà primer a França, s'embarcarà cap a Buenos Aires i s'establirà definitivament a Santiago de Xile, on viurà vuit anys. Durant l'exili va continuar la seva tasca d'intel·lectual compromès amb el seu temps i amb el seu país. Col·laborà amb Catalunya (editada a Buenos Aires) i dirigí Germanor (editada a Xile). Fundà amb Xavier Benguerel la col·lecció El pi de les tres branques. El 1948 tornà a Barcelona, on el franquisme es caracteritza per l'autoritarisme i la repressió. Fou empresonat tres mesos a la presó Model de Barcelona. Tres anys més tard rebé el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París per la traducció al català d'El misantrop de Molière. Va traduir i adaptar obres de diversos autors. L'any 1982 rebutjà la Creu de Sant Jordi. Esdevingué un personatge incòmode per als polítics, a qui calia arraconar. Res de tot això, emperò, impedí que fos considerat un dels cinc millors poetes catalans del segle XX.