Dolors Miquel

Ver7s de la terra

AIGUATS

Lo cel que mos dóna el sol
mos arria pedregada
o mos fot un vent que ens mol
lo recapte i la teulada


SEQUERA

Aigua, aigua, deu-mos aigua
deu-mos aigua, malparit!
Fill de puta, deu-mos aigua,
que mos falta dia i nit 

Aquest petits poemes apareixen al llibre Ver7s de la terra, escrit per Dolors Miquel. Aquests poemes estan escrits amb faltes ortogràfiques, ja que la seva intenció és imitar l’accent lleidatà, l’estil de la parla a Lleida. He escollit aquests dos poemes perquè és on hem sembla que expressa millor la seva força, on reivindica els seus pensaments. Això, al meu parer, és una cosa molt important. En tots els poemes, que són curts, expressa amb eufòria i força el que ella pensa.

Esgaldinc

Ben bé no sé pas poc què dir
i poso punt on hi va pont,
perquè no tinc pas res a dir
que tinc un tap enmig del front
i faig el vers per no dormir
que el vers s'assembla a la sonTinc tanta son que trobo e tinc
dur i molt fer i hi vaig clapant
cap al camí del sense cinc
que fou trobat tot badallant.
Caigué del seny com qui fa clinc
i busco e clinc amb mà i amb guant.I trobo un clanc un clonc i un clunc
i en vers envrs qui no se sap
amb mots ben tots de res ben func
i on ais i hi vaig-vaig-vaig de cap.
Com caic de cul sobre el rim punk
no sé si dormo o menjo rap.Un rap de peix que put a mar,
vora un amar que put a peix
i ara ho rimaré tot amb far
que l'erra sona amb llum i es creix
al cap que rar i car com bar
no sap que el dos a l’u és greix.Ben bé no sé pas què he dit
i si ho sabés, pas s'ho diria!!!

 

Aquest poema està escrit per Dolors Miquel. He escollit aquest poema perquè hem sembla que la intenció que tenia a l’hora de fer aquest poema, era fer un enbarbusament. Al meu criteri, aquest poema no hem dona cap sensació de sentiments, ni crec que volguí descriure res, sinó crec que per el que posa al principi del vers “no sé pas poc què dir”. M’ha agradat perquè és molt enginyós.  

Dolors Miquel

Biografia 

Vaig néixer a la ciutat de Lleida l’any 1960, en un entorn idíl.lic i d’una gran felicitat. Als 6 anys, gairebé al mateix temps que era expulsada d’aquest paradís, vaig descobrir el paradís de l’escriptura: recordo perfectament el primer text que vaig escriure i l’efecte que produïren les paraules sobre mi.
La meva família era un lloc on l’art i la cultura eren completament inexistents i on no tenien ni cabuda ni importància ni llibres, ni discos, ni pintura, ni teatre, ni cine, ni folklore, ni dansa.., ni res que s’hi assemblés. Aquest fet va ser trascendental per a la meva escriptura i va marcar aquesta desviació insòlita que patien en mi l’anar de les generacions de la carn. D’aquests moviments subtils han nascut , entre d'altres moltes coses, tots els meus llibres.