Secrets

Els teus secrets, poeta, no els esbombis.     Són tresors o vergonyes intangibles en una monarquia sense súbtids.  En seràs amo mentre no els oblidis.  Que no et tempti, però, de deixatar-los en poemes hermètics; no t´hi arrisquis.  Remuga´ls, solitari, al soterrani.  Criminals o dolcíssims, t´enriqueixen avarament i sobirana.                                  Endu-te´ls intactes, com el cor, al crematori.   

Servar´ls per una eternitat o dues.

·········································································· 

Aquest poema apareix al llibre de Quatre mil mots(1977). És un poema on expressa molt els seus sentiments. Ell diu que tens que expressar-te i escriure el que sents, escriure poesia i així tu seràs l'únic amo. M'agrada amb la força amb la que descriu tots aquests sentiments que ell sent, tot el que per ell significa un poema. Es diu que Pere Quart en les seves obres reflectia molt tot allò que li passava, així el que ell sentia.